Review - Ovella Negra Rock - 4,5/5

Tothom coneix aquella famosa frase que diu: “Afortunat aquell qui es riu de sí mateix, doncs no li mancaran hores de diversió”. La va dir un senyor que va ser president de Tuníssia i que res té a veure amb el Metal. Més a prop de casa nostra, al país de la bota, la pizza i la camorra, ara fa 5 anys, es va gestar el que seria un dels millors discos de paròdia del Metal des dels temps d’Spinal Tap. Ens referim a aquella opera prima anomenada Other Bands Play, Nanowar Gay, engendrada per cinc personatges el suficientment grillats com per gosar parodiar una banda tan masculina, poderosa i true com Manowar. L’experiment va resultar en un èxit aclaparador, amb gires per arreu d’Europa i milers de visites als seus temes a youtube. No sabem si Joe De Maio els ha arribat a escoltar mai, però sí que podem deduir que el públic Heavy no té cap problema quan es tracta de fotre’s obertament dels grups més influents i, per què no, d’ell mateix.

Amb aquesta premisa, Nanowar Of Steel (segons ells mateixos s’han vist –irònicament- obligats a canviar lleugerament el seu nom per temes de copyright, res a veure amb Rhapsody.. Of Fire) ens presenten el seu segon disc de llarga durada, Into Gay Pride Ride, una peça de quasi una hora de duració i amb 16 talls, entre temes i intros i passatges estranys. D’entrada, una cosa ha de quedar ben clara: tot i ser banda paròdia, és un disc de Metal de primeríssima qualitat. Tant les composicions com l’ interpretació es veuen reforçades per una producció d’alt nivell, oferint la base perfecta per a que les lletres, els cors i les fusions musicals més estrambòtiques es succeeixin com si d’un monòleg sobre els clixés del Metal es tractés. I és que entrar a analitzar el contingut humorístic d’aquest treball és tan innecessari com explicar un acudit a algú que no l’ha entès a la primera: val més que cadascú faci l’esforç de escoltar i llegir la lírica dels Nanowar per endinsar-se al seu món. Les referències a l’univers del Power Metal i riffs que els podria haver signat el mateix Kai Hansen es barregen sense que te n’adonis amb What a Wonderful World de Louis Armstrong, amb Another Brick in the Wall, amb Toxicity, amb Ennio Morricone... Fins i tot un Shaggy convertit a metalhead ens ofereix una –gloriosa– versió rapera del mític Emeral Sword dels seus compatriotes Rhapsody (Of Fire, és clar). Tota una successió de versions i referències encabides dins uns temes propis que fan venir tantes ganes de moure la grenya com qualsevol dels millors discs dels 80, en els que destaca l’impressionant registre (a 'Blood of the Queens', simplement, impressiona) del seu vocalista Potowotominimak -acompanyat als cors per Mister Baffo-, la innegable qualitat tècnica del seu únic guitarra Mohammed Abdul i l’acompanyament demolidor de Uinona Raider a les baquetes i Gatto Panceri, el líder espiritual, a les quatre cordes.

Into Gay Pride Ride es presenta com un enorme treball metàl·lic-humorístic que t’obliga a escoltar un tema rere un altre, sense temps per respirar, i amenaça amb desencaixar-te la mandíbula com si d’un uppercut del mateix Mohammed Ali es tractés. Es pot demanar més? Doncs sí: a la seva web oficial te’l pots descarregar de manera gratuïta. Impagable (mai millor dit!).

ORIGINAL LINK